El trencaclosques i l’aprenentatge

“Aprenentatge és experiència, la resta és informació.  (Albert Einstein)

Recordo el meu fill Guillem, de ben petit (ara té 22 anys), assegut al terra, amb l’esquena recta, davant d’un trencaclosques de fusta: un prat, una granja,  animalets pasturant…  Agafava la peça i anava provant tots els foradets de la fusta fins que li encaixava. Ho provava uns quants cops i, si no li sortia, n’agafava una altra i apa!, torna a començar! Impassible ell, concentrat. Gairebé mai no va necessitar el meu ajut, li dedicava l’estona que calia; si se’n cansava, ho deixava i, més tard, ho tornava a provar.

Jo, m’havia de mossegar la llengua per no solucionar-l’hi, i deixava que trobés la solució ell solet i, sobretot, deixava que s’equivoqués.

Així s’aprèn. Aquest és l’aprenentatge natural dels nens, per assaig-error. És l’aprenentatge que es desprèn de l’experiència directa, sense que ningú ens guiï o ens doni la solució.

Els adults, en algun moment del creixement, hem perdut la naturalitat dels nens: no podem pair els nostres errors, ens n’avergonyim, ens deprimim i ens sentim culpables.

Però el que passa és que sense errors no hi ha aprenentatge, són part del procés. En coaching aquest concepte és bàsic. No ensenyem ni aconsellem el client, sinó que l’ajudem a aprendre. El coach confia en el client, deixa que alliberi el seu potencial, i això s’aconsegueix si, amb el nostre acompanyament expert, el client és capaç de trobar la seva pròpia resposta al problema que planteja.

És l’aprenentatge generatiu. A partir que trobi una solució sabrà aplicar el mateix procediment en altres dificultats que se li plantejaran a la vida. Com el nen, a partir de la pròpia experiència podrà trobar solucions i aconseguir els objectius que es proposi.

Trobar solucions, vol dir buscar-les, i això també implica que es fa responsable i conscient de les seves decisions i actes, que aconsegueix l’autosuport i no dependre del suport del coach. Si el coach actués com un conseller, prescrivint i indicant, el client no faria res més que obeir ordres, i generaria una situació de dependència. No aprendria, copiaria.

Com afavoreix el coach aquest aprenentatge natural? Fent preguntes.

Preguntes? Sí, preguntes descriptives (què, qui, com, per a què, quan…),  que afavoreixen la reflexió i la recerca, obren noves perspectives i indaguen en els valors del client i en les seves creences limitadores. Amb les preguntes descriptives, no avaluatives, el client es fa conscient de la seva manera d’aprendre, i d’aquesta manera el seu aprenentatge es converteix en generatiu.


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s