Aquesta és una pregunta recurrent quan explico a què em dedico. Tant la gestalt com el coaching es basen en un procés d’acompanyament (però el coaching no es considera teràpia, en el sentit de “cura”, sinó una manera de facilitar el canvi, tant personal com d’organitzacions), l’actitud present i conscient del terapeuta/coach i el centrament en els processos corporals, emocionals i cognitius. Us remeto a les pàgines de teràpia gestalt i coaching del blog, on n’explico les característiques.
Ara bé, encara que són perspectives diferents, creen sinergies. Sovint en un procés de coaching sorgeixen situacions que és millor abordar-les des del vessant terapèutic, i com a coach i terapeuta gestalt estic preparada per donar-hi resposta, sense necessitat de derivar el client a un altre terapeuta; sempre, és clar, proposant-ho al client. De la mateixa manera, en una sessió de gestalt, pel fet de ser una aproximació terapèutica oberta a instruments i tècniques diverses, puc utilitzar eines de coaching poderoses (com ara preguntes làser, PNL, etc.). La idea és sumar, sense alterar-ne l’esperit.
“I, per tant, què em convé, gestalt o coaching”, podeu continuar preguntant-vos?
En la primera visita, després d’escoltar el client, aconsello quin és l’enfocament més adequat al problema plantejat. Recomano fer teràpia gestalt quan el client no està content amb la seva vida, no sap què li passa, té ansietat o angoixa, se sent deprimit o perdut, està passant per un procés de dol, li costa relacionar-se sanament amb els altres i pot ser que tot això repercuteixi en algun mal físic recurrent.
Treballo com a coach quan el client vol fer un canvi però no sap com aconseguir-ho, està confús, li falta planificació, dubta de si mateix, etc. Com que en coaching es treballa amb objectius concrets, cal que el client estigui motivat pel canvi.
Us deixo una frase que resumeix l’actitud que prenc com a terapeuta i coach:
“No es pot ensenyar res a una persona; sols la podem ajudar a trobar la resposta dins seu.” (Galileu)
pura serena 