L’empresa Little iApps ha creat una aplicació per al telèfon iPhone, la tauleta iPad i iTouch (música), anomenada Confession. És una aplicació per al dispositiu electrònic d’Apple que vol ajudar els catòlics en el sagrament de la reconciliació.
El Vaticà s’ha afanyat a puntualitzar que no té sentit parlar de “confessar-se per mitjà de l’iPhone”, i que no hi ha sagrament de la confessió sense diàleg entre el sacerdot i el penitent.
Confessió remet a pecat, paraula que, sobretot per als que ja tenim uns anyets, porta implícita culpabilitat, càstig, condemna al foc etern… L’hem patida massa. Però no podem obviar-la. Diguem-li “falta”, si “pecat” ens fa mal d’orella. Per confessar-se, ens deien, cal fer examen de conciència, dolor dels pecats, propòsit d’esmena, dir els pecats al confessor i complir la penitència.
Pot semblar tronat per a alguns, però cometem faltes, contra els altres i contra nosaltres mateixos, i ens toca afrontar-les si volem viure en pau. I la manera, tant si s’és creient com agnòstic, no varia gaire: reconeixent-les (examen de consciència) i responsabilitzant-nos del dolor que (ens) hem causat (dolor dels pecats), treballant la compassió, i afegiria, compensant-ho (complint la penitència). Podríem parlar de reconciliació.
Però, a qui confessem els pecats? S’ha dit molts cops amb ironia que els psicòlegs i terapeutes han agafat el relleu del “confessor”, encara que no cal dir que ens movem en àmbits diferents i no podem ni volem “perdonar” res (ni jutjar, ni aconsellar). Compartim, aixó sí, la relació i el diàleg, base de tot procés terapèutic, i en teràpia gestalt facilitem la reconciliació del client amb les seves pròpies ombres, perquè les integri com a parts seves que són i pugui superar el conflicte.
En paraules de Fritz Perls: “Llum i foscor, oposats irreconciliables quan es miren des del punt de vista abstracte. Com pot haver-hi llum quan hi ha foscor, que és l’essència mateixa del no-res? L’una exclou l’altra. Ara mirin aquest arbre a la llum del sol. Veuen l’ombra? Ombra sense llum, llum sense ombra? Impossible! En aquest cas la llum i la foscor es determinen entre si; s’inclouen entre si.” (Dentro y fuera del tarro de la basura, 1975).
pura serena 
Puc dir per experiència pròpia que res m’ha recordat tant els meus dies de confessió catòlica com alguns moments de teràpia: el mateix propòsit, el mateix efecte.