Asseguts a la terrassa d’un bar del meu barri, observo la parella de la taula del costat. La seva filla, d’uns sis o set anys, s’asseu sobre els genolls del pare, i ell l’abraça. Em surt una pregunta al meu company: “Què recordes del contacte amb els teus pares?” Intercanviem vivències i impressions. Concloem amb un somriure que potser no tenim gaire resolts els nostres edips respectius…
Com influirà en el futur emocional de la filla la relació que el pare hi estableix?: Si el pare (o la mare, en el cas dels nens), adopta el paper de seductor de la filla, aquesta no es podrà identificar amb la mare (que és la manera de resoldre el complex), construirà relacions de parella fallides i, per tant, anirà canviant de parella sense trobar una persona amb qui se senti plena. Si, per contra, el pare actua amb tendresa i afecte i, al mateix temps, posa límits al desig de la nena, fent-li entendre que no podrà tenir amb ell la mateixa relació que ell té amb la mare, superarà el complex i serà capaç d’establir relacions de parella sanes.
Patates braves terapèutiques sota el solet de març…
pura serena 