Estimar l’inevitable

No us perdeu l’entrevista d’aquesta “La Contra” de La Vanguardia a Éric-Emmanuel Schmitt. Acceptació, angoixa, amor, patiment, vida, confiança, por…, explicat des de les seves vivències. Al llarg de les respostes sorgeix diverses vegades el concepte d’amor, al sol fet de viure, a les persones, des de la manca de judici i l’empatia:

“Estimar la vida com és, sense il·lusions.” (diria que sense expectatives)

“[…] Un amor visceral per la vida tal com és, no tal com voldríem que fos.”

“És urgent estimar i dir que estimes.”

Parla també de por i confiança. Els cita com a conceptes contraposats: segons Schmitt, cal triar entre l’una o l’altra. Jo parlaria de polaritats complementàries: sovint tapem la por a la vida, al que ha d’esdevenir, amb un excés de control. Controlem perquè tot ocorri al nostre gust i així evitar-nos de viure l’angoixa. Què passaria si ens deixéssim envair per la por, obrint-nos a la incertesa, sent molt conscients que l’hem de travessar per arribar a la confiança? Hi ha cap altre camí?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s