Cada vegada es parla més de la necessitat d’incidir en l’educació dels nostres infants i, pel que sembla, en cada nova reforma es fa un pas enrere. Aquest diumenge TV3 va emetre un reportatge sobre el model educatiu a Finlàndia i en algunes escoles de Nova York. Tots dos, amb les seves diferències, posen l’accent no tant en les maneres d’educar els nens sinó en l’educació dels mestres, que són la figura referent de l’escolarització. A Finlàndia, la carrera de magisteri dura cinc anys i a més hi ha un procés rigorós per poder entrar a la facultat. S’exigeix molt als aspirants a mestres i, és clar, la contrapartida és que és una professió molt valorada pels ciutadans.
La preocupació per l’educació és una constant per al psiquiatra i psicoterapeuta xilè Claudio Naranjo, que des de la Fundació Claudio Naranjo treballa per un nou model d’educació que integra les diverses dimensiones de l’esser humà: cognitiva, emocional, instintiva i espiritual. Naranjo afirma que l’aprenentatge ha de partir de la curiositat natural dels nens, del seu desig d’aprendre, i sobretot ha de deixar de ser un traspàs d’informació i incloure aspectes afectius. Segons ell, les escoles “han de transmetre coneixements i estimular el desenvolupament d’habilitats, però sense descuidar la individualitat de cada alumne, les seves aptituds i desitjos».
Per aconseguir-ho la figura cabdal és el mestre mateix: el programa SAT per a educadors es basa en una teràpia per a professors. Naranjo afirma: “La meva teoria és que si un mestre vol ensenyar el seu alumne a ser lliure, pacífic o honrat, ell ha de treballar primer sobre si mateix per aconseguir aquestes virtuts i després transmetre-les.» «Els formadors necessiten aprendre el que les universitats no els ofereixen: emprendre un camí profund d’autoconeixement, de sanació, per convertir-se en persones plenes, ancorades en la seva essència; individus amb vincles sans.»
En aquests dos vídeos, Claudio Naranjo resumeix la seva idea del que ha de ser l’educació per formar persones lliures, equilibrades emocionalment i amb capacitat d’estimar-se i estimar.
pura serena 
la educación no se transmite, se contagia!
Bé, el mestre/a transmet actituds als alumnes. Sovint es confon educar amb instruir, i es deixa de banda que, a part dels coneixement, el que realment educa per a la vida (a l’escola i a les famílies) és l’actitud i el patró de relació sa que els mestres (i els pares) són capaços d’establir amb els alumnes/fills.