Les tribulacions de Carlitos

 

Mentre ens perdem en la fantasia imaginant-nos el futur (catastròfic), no ens deixem sentir la necessitat, i per tant no vivim el present.

Que diferent que Carlitos pogués dir-se: “Vull convidar aquesta noia pèl-roja que dini amb mi” i actuar-ho, i així hauria satisfet la seva necessitat. Sigui quina sigui la resposta.

Si es queda imaginant què passarà i no fa cas a la seva necessitat, es converteix en una situació inconclusa, que crea ansietat i frustració, i anirà apareixent un cop i un altre, fins que es tanqui. Aquesta és la base de la neurosi.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s