Mentre ens perdem en la fantasia imaginant-nos el futur (catastròfic), no ens deixem sentir la necessitat, i per tant no vivim el present.
Que diferent que Carlitos pogués dir-se: “Vull convidar aquesta noia pèl-roja que dini amb mi” i actuar-ho, i així hauria satisfet la seva necessitat. Sigui quina sigui la resposta.
Si es queda imaginant què passarà i no fa cas a la seva necessitat, es converteix en una situació inconclusa, que crea ansietat i frustració, i anirà apareixent un cop i un altre, fins que es tanqui. Aquesta és la base de la neurosi.
