“Entonces, ¿por qué mandan tanto los hombres?
Precisamente porque somos débiles necesitamos coger de fuera. Los que tienen el poder son los hombres más débiles. El primer hombre moderno, el primer hombre fuerte, fue Jesucristo, porque no se dedicó a apropiarse cosas de fuera, sino a dar.”
Aquesta frase de l’entrevista de La Contra de La Vanguardia a un científic, m’ha fet venir al cap un dels personatges principals de la pel·lícula danesa En un mundo mejor, que encara està en cartellera (com sempre, en versió original).
En una de les escenes, el pare d’un nen preadolescent que és objecte de bulling a l’escola, metge en un camp de refugiats africà i, per tant, coneixedor de la violència extrema, es nega a respondre a les provocacions i a l’atac físic d’un mecànic energumen, tot això davant del seu fill i d’un amic seu de l’escola que l’ha salvat (mitjançant la violència) d’uns companys maltractadors.
El contrast és determinant: el pare es nega a usar la violència per dirimir els problemes, i amb la seva actitud vol ensenyar al seu fill que la violència sols engendra violència, i que el que és veritablement revolucionari és l’actitud de reconèixer, cuidar i esperar una resposta idèntica de l’altre, de manera que no entra en el joc i usa el diàleg per solucionar les diferències.
En aquest cas, lligant amb la frase de La Contra, qui té el poder? El mecànic agressiu o el pare aparentment dèbil que respon a l’agressió amb la paraula? Els nois no ho veuen gaire clar, però…
pura serena 