[Reprenc el bloc després d’uns mesos al dic sec. Actualitzar-lo no deixa de ser un hàbit més i, a vegades, em permeto perdre’ls…]
Fa un temps vaig veure el vídeo del discurs del creador d’Apple a la Universitat de Stanford. Si hagués estat una de les típiques arengues dels “tu pots” en la línia del somni americà, no crec que hagués perdut ni un segon més escoltant-lo.
Però… enganxa, perquè no parla de fórmules estandarditzades d’aconseguir l’èxit, sinó simplement d’escoltar el cor i fer-li cas.
Quan era a la universitat, Jobs es va permetre no anar a les classes i aprendre altres coses, algú diria que inútils: va assistir a un curs de cal·ligrafia, on va conèixer el món de les tipografies. Per a què? Li agradava, s’ho passava bé. Uns anys més tard ho va entendre: si no hagués deixat les classes obligatòries ara els ordinadors personals no tindrien “aquesta meravellosa tipografia”.
Tot el discurs de Jobs gira entorn de la mateixa idea: cal que trobem el que ens agrada, dedicar-s’hi, posar-hi l’energia i estimar el que fem… La pregunta sovint és: com ho podem saber? I ell diu: “Confia en el cor, no et deixarà mai tirat.”
Discurs de Steven Jobs, creador d’Apple, a la Universitat de Stanford: http://www.youtube.com/watch?v=uXKku2KYZf0.
pura serena 