pura serena

Començava a escriure aquest article quan m’ha trucat una amiga terapeuta, amb qui tinc en marxa un projecte, i m’ha comentat tota esverada: “Tal persona m’ha dit que vigili amb tu, ja que tu creus que ets una […] sana i no t’adones que ets una […] malalta.” [Cal aclarir que els punts suspensius indiquen el caràcter o personalitat, que en l’eneagrama es representen per números, de l’1 al 9.]

Rotundament l’eneagrama no és un mètode per anar posant “números” a les persones com si es tractés d’un insult, un estigma o un càstig diví que portarem fins al dia del Judici final. Comentaris com aquest sovintegen massa en cercles terapèutics: posar etiquetes sovint és no voler “veure” la persona que tens al davant, amb totes les seves particularitats i, d’altra banda, no ajuden a divulgar un mètode d’autoobservació molt potent i valuós, si l’abordem amb respecte, humilitat i sobretot compassió. Evidentment és extremadament valuós en el context terapèutic per emmarcar unes determinades actituds, però, abans que res, és un camí d’autoconeixement personal que propicia un canvi profund, imprescindible per a qualsevol terapeuta.

Què és l’eneagrama, doncs?

És un sistema que identifica nou tipus diferents de personalitat, anomenats eneatipus, i les diverses interrelacions, que barreja elements de la mística oriental amb la psicoteràpia occidental. 

Originada al Pròxim Orient, és una tradició oral transmesa pels mestres sufís fins al començament del segle XX, quan es va publicar el primer llibre sobre l’eneagrama. El traspàs d’Orient a Occident va ser obra principalment de Gurdjieff i seguidors seus. El seu deixeble Ouspensky i els psiquiatres Óscar Ichazo i Claudio Naranjo, hi han aportat nous descobriments.

Claudio Naranjo, psiquiatra i terapeuta gestalt, l’ha vinculat a l’estudi de la personalitat i l’ha integrat en el coneixement psicològic modern mitjançant el Programa SAT, que a més de l’estudi dels diferents caràcters inclou el treball amb les figures parentals, la teràpia gestalt, el teatre terapèutic i la meditació, entre d’altres. A més ha incorporat l’espiritualitat en la transformació personal, mitjançant les diferents meditacions.

L’eneagrama de la personalitat, basat en l’autoconsciència i l’autoobservació, és un dels mètodes més clars i precisos que hi ha per entendre’ns a nosaltres mateixos i, per tant, per entendre la forma com els altres es veuen a si mateixos i el punt des del qual gira la seva estratègia vital. Ens dóna suport per relacionar-nos des de la compassió i l’entesa, i ens permet sostenir llaços més forts i compromesos i una comunicació interpersonal millor i més efectiva.

Si alguna cosa he après amb el programa SAT de la psicologia del eneatipus, creat per Claudio Naranjo, a més de conèixer-me una mica més, és a cultivar la compassió, cap a mi i cap als altres. Quan ens hem vist les vergonyes més amagades entre els companys del grup, l’únic que podem dir és “que inútils que som”, com ens repetia el terapeuta i clown Alain Vigneau en les dinàmiques de teatre terapèutic. Per mi no hi ha res més sanador que poder-me compadir de mi mateixa.

Qui ho pot explicar millor que el mateix Claudio Naranjo? El vídeo següent fa un repàs dels nou tipus de personalitat i la seva relació amb l’amor. Us animo a escoltar-lo fins al final.

Per saber-ne més:

C. Naranjo, Carácter y neurosis, Ed. La Llave, reed. juliol 2011.

— El Eneagrama de la Sociedad, Ed. La Llave, 2000.

— Autoconocimiento transformador. Los eneatipos en la vida, la literatura y la clínica. Ed. La Llave, reed. setembre 2011.

Fundación Claudio Naranjo: http://www.fundacionclaudionaranjo.com.