El meu fill em va comentar que havia visitat l’Espai Internet de TV3 que enllaça amb el web de la pel·lícula Eva, i s’hi havia trobat un text de personalitat “que s’assembla a l’eneagrama”. El presentaven com “un test de 36 preguntes que, si es contesten sincerament, ens descobrirà la nostra personalitat i ens classificarà dintre d’una de les nou categories del seu mapa emocional i ens dirà si som, per exemple, lleials, servicials, triomfadors o individualistes”.
El vaig fer… dues vegades, i en cadascuna el resultat va ser diferent. Un divertimento per passar l’estona, que imagino que és el que pretén. Cap dels dos resultats no tenen res a veure amb el meu tipus de personalitat.
Tot i intentar ser sincers a l’hora de contestar les preguntes tipus A o B, la majoria no excloents, es fa difícil reconèixer-hi el caràcter pel desconeixement de com som realment.
Aquest test és una banalització més de la psicologia de l’eneagrama, que últimament ha proliferat tant a Internet com a les llibreries. Utilitzar aquesta teoria simplement per adscriure’s a un caràcter (i així ens quedem tan cofois amb el “jo sóc així” i, per tant, tenir una justificació de les nostres actituds), és desconèixer la potència transformadora de l’eneagrama: aconseguir un coneixement d’un mateix que permet sortir-se de l’espiral de patiment i autoengany en què ens trobem submergits, parcialment o totalment, repetint el mateix guió de vida un cop i un altre i recollint, per tant, resultats molt similars. El que coneixem per neurosi.
Per conèixer més sobre la teoria de l’eneagrama reelaborada per Claudio Naranjo i com ens pot ajudar, llegiu l’article “La psicologia dels eneatipus o eneagrama, segons Claudio Naranjo”.
pura serena 