Avui Víctor Amela entrevista Claudio Naranjo a “La Contra” de La Vanguardia. Poques coses es poden afegir al que diu el mestre. Fa un repàs al que ha estat el seu objectiu en tots els anys d’aprenentatge i ensenyament: l’autoconeixement i la transformació personal a través de l’eneagrama, i la preocupació per l’educació dels infants, “massa intel·lectual, individualista, patriarcal i poc humanística”, i en dóna el camí: “integrar intel·lecte, cos, emocions i esperit, per ser més amorosos, més lliures, més savis”. Des de la Fundación Claudio Naranjo s’està impulsant un nou paradigma educacional per a la formació dels educadors, que són el pilar essencial d’una educació que consideri l’infant en totes les seves dimensions: instintiva, emocional, cognitiva i espiritual.
A les antípodes d’aquest model d’educació humanista i respectuós amb els nostres infants, hi ha l’educació a Corea del Sud. Diumenge al vespre, el 30 minuts de TV3 va emetre “El preu de ser els primers”. Ho podria resumir en dues paraules: disciplina i competició pedagògica per “tenir un futur millor”. No sabem com serà el seu futur. El present és una tortura. Estudiants de batxilletat dediquen 14 hores diàries a l’estudi. Unes de les nenes que hi surten, de 10 anys, estudia fins a les 10 del vespre, després de l’escola. Ni a l’hora de dormir pot descansar: la mare li posa un radiocasset amb una lliçó d’història en anglès… S’adorm abraçada al seu ós de peluix. Potser els somnis li permetran ser nena.
pura serena 