pura serena

Fa unes setmanes em van proposar de fer una xerrada sobre teràpia gestalt a un grup de professores de les Escoles Pies de Balmes (Barcelona), dintre d’un cicle formatiu sobre intel·ligència emocional, que imparteix un company meu del màster de coaching i professor del col·legi.

Quan ens vam trobar per preparar una mica la xerrada, el primer que li vaig comentar va ser: “La gestalt no s’explica, la gestalt es viu.”

Realment és així. La formació en gestalt no és una formació tradicional, amb apunts, classes magistrals i exàmens. Els quatre anys de formació són un procés d’autoconeixement vivencial i experiencial, amb el suport de la teoria, és clar, però secundàriament.

Ahir vam fer la sessió, d’una horeta i mitja. Vaig “xerrar” poc i vaig convidar que “xerressin” les participants a partir d’unes dinàmiques l’única finalitat de les quals era que s’adonessin del que pensen, del que senten i del que fan. La base de la teràpia gestalt: presència (aquí i ara), consciència (què penso, què sento, què faig) i responsabilitat (fer-me responsable del que penso, sento i faig, de manera que ja no puc culpar els altres del que em passi).

Encara que una sessió és limitada, ahir van poder fer un tast de gestalt, una espurneta que els va il·luminar una mica sobre el seu ésser, sobre les seves llums i ombres. La resposta va ser molt positiva, i vam quedar per a una segona sessió.