La família Sánchez Vicario

Aquesta setmana ha sortit a la premsa el trencament de la relació de la tennista Arantxa Sánchez Vicario amb els seus pares. Estan ensenyant els draps bruts a tothom amb un llibre autobiogràfic, rodes de premsa i contradeclaracions, en una barreja de periodisme esportiu i premsa del cor. Carnassa.

Voldria deixar l’anècdota del cas concret. No vull jutjar ni prendre posició per cap de les dues bandes. Qui té raó? Desconec què ha passat i deuen haver raons per les dues bandes. El que m’interessa és precisament parlar de les relacions familiars, de pares i fills.

Lligo el raonament amb el curs que hem elaborat per a pares i mares. El títol amb un interrogant: “Hi ha pares i mares perfectes?”, ja anuncia que no considerem que hi hagi pares i mares perfectes i molt menys que els pares hagin de ser “perfectes”. Quina càrrega per a un fill haver de complir les seves expectatives!

I sovint passa; hi ha pares que es creuen perfectes (o bé intenten arribar a ser-ho) i per tant exigeixen als fills que també ho siguin: fills fets a imatge i semblança d’ells. Anul·len el fill, que existeix perquè aconsegueixi el somni dels pares. Fills que no són vistos, ni escoltats, ni estimats.

Com a pares, tenim tots els números de repetir els mateixos patrons de relació que els nostres pares van exercir sobre nosaltres, que ells van rebre també dels seus pares. La història familiar es repetirà, fins que siguem conscients d’allò que estem repetint, ho treballem i puguem decidir què volem fer: acceptar-ho o no. Pares exigents educaran fills exigents, amb ells mateixos i amb els altres. Pares consentidors educaran fills eternament adolescents, perquè no els hauran posat límits. Es perpetua el model familiar perquè no se’n coneix cap més.

Estic convençuda que la solució no és aconsellar sobre com educar els fills, sinó un procés d’autoconeixement dels pares i mares, perquè s’adonin del que estan transmetent als fills. Si es poden conèixer una mica més com a persones, podran entendre la relació que estableixen amb els fills i ajudar-los. En lloc de projectar-hi les pròpies frustracions, aprendran a veure el fill com a ésser únic i autònom i sabran guiar-lo perquè esculli el seu propi camí.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s