Hi ha molts tipus de meditacions, i molta oferta també. Quietud, posició asseguda, l’esquena recta, les mans formant un mudra, en silenci, o bé amb música, guiades, posant l’atenció en algun punt de dins o de fora, o bé en moviment, com les que Osho va crear, les meditacions actives, perquè deia que els occidentals això de parar i seure sense fer res… ens costa!
Fa poc he començat un cicle, de quatre caps de setmana, facilitat per l’Albert Rams, terapeuta gestalt, on vam experimentar el “fer res” (diferent del “no fer res”), l”’actitud meditativa” en la vida quotidiana: el fer des de la lentitud i la consciència de la respiració, dels pensaments, de les accions. I quan els pensaments es desbocaven, tornar al que era obvi, al que era real, al present, a la consciència corporal.
Hores de serenitat, de silenci, sensació que els temps s’allargassava, atenció corporal… Quan puc entrar en aquesta actitud, en el dia a dia, ja no hi ha pors, no hi ha angoixa, visc i gaudeixo del moment, sigui com sigui. L’atenció plena em connecta amb mi, amb tot i amb tothom, ja no em sento separada, tot és u, com expressa el poeta sufí Rumi, amb una gran bellesa, en aquest “Poema dels àtoms”:
pura serena 
Quina pau es reflexa en aquestes paraules. Una vivència de serenitat i centrament, igual que el poema i la música. Gràcies!