Quantes vegades ens hem dit: “Estic trist, però no vull plorar; el que he de fer és animar-me”, o bé “Li cantaria les quaranta a aquest però, no em puc enrabiar… quedaria malament”, o “Avui estic contenta, però em diran que sóc una ximpleta si vaig així per la vida”, “He de ser valent, no em puc permetre tenir por”?
Cadascuna d’aquestes frases ens parla d’una emoció: tristesa, ràbia, alegria i por, que en diem bàsiques, encara que n’hi ha més (ira, vergonya, impotència, enyorament, nostàlgia, etc.). A més, cada frase reflecteix el que sovint pensem (i fem) quan sentim una emoció: no li fem cas, no ens les deixem sentir, i per tant les reprimim i en les “mengem”… I què ens passa quan ens mengem una cosa que no ens apeteix? Doncs se’ns indigesta! Imagineu-vos com anem pel món: empassant-nos el que no volem perquè això que se’n vegi l’emoció… no toca.
D’altra banda, solem classificar-les en bones i dolentes. Les bones, com l’alegria, solen estar ben vistes (sense passar-nos, eh?), i les dolentes, com la ràbia, la por, la tristesa… millor tenir-les ben amagadetes, i fins i tot que no surtin ni quan estem sols a casa.
Però, poden ser dolentes les emocions? De fet són una manifestació corporal natural, com a conseqüència d’alguna cosa que passa. Són comunes a totes les persones i a més són un avís i una guia per al nostre equilibri emocional. El nostre cos reacciona adaptant-se al que passa: si ens separem o un amic està greu, estem tristos; si algú ens enganya, ens enrabiem; si la feina està pendent d’un fil, tindrem por; i potser, encara que ens passi tot això, veurem una posta de sol i ens alegrem… perquè sovint no hi ha sols una emoció, hi ha vegades que en sentim més d’una a la vegada, i aleshores ja és una olla de grills i ens desbordem!
Ens sentim d’una manera determinada, tristos, porucs, enrabiats, alegres…, i el que és sa es permetre que ens sentim així. En canvi, no ens ho deixem sentir, perquè la ment, que no para mai, ens diu: “Això no ho pots sentir”, com en les frases del començament. No ho podem sentir perquè: no està ben vist, donaré una mala imatge, ara no toca, quedaré malament, què dirà l’altre, no m’ho puc permetre, toca tirar endavant, i tot el que us vingui al cap en el moment que comenceu a sentir una emoció.
Us proposo un exercici: estigueu atents i en el moment que us adoneu que us ve una emoció (o més d’una), la que sigui, adoneu-vos també de quin pensament hi ha al mateix temps. I anant una mica més lluny, adoneu-vos què us surt de fer o dir en el primer impuls, i què acabeu fent perquè la vostra ment ha començat a fer judicis i ha tallat aquella emoció. Adoneu-vos de com us quedeu: tranquils o angoixats?
Segur que heu sentit a parlar de “gestionar les emocions”, encara que a mi és una expressió que no m’agrada ni utilitzo gaire perquè moltes vegades es tracta de posar un altre murrió per “controlar” les emocions. En teràpia gestalt parlem de vivenciar les emocions, de permetre que surtin, per després veure com a poc a poc, si els donem l’espai que necessiten, les podem anar canalizant en benefici sempre de la nostra salut emocional i del nostre entorn. Si ens calciguen l’ull de poll, el més sa és cridar i queixar-nos i després ja acceptarem les disculpes!
I ara us proposo un altre exercici: quan sentiu una emoció, deixeu que es manifesti, perquè com més us barallareu més present i més forta es farà. Res no és per sempre, i les emocions vénen i se’n van si no lluitem, si les acceptem (perquè si no, ens barallem amb nosaltres mateixos). “Avui estic trista, doncs em reservo una estoneta al sofà, tapada amb una manta i em deixo sentir la tristesa, i confio que passarà…” Aneu trobant en cadascuna la manera més saludable d’acollir-la i fer-la vostra.
pura serena 