Em va fer gràcia la frase d’aquest sotagot, amb un toc d’ironia. Me’l vaig emportar i el vaig enganxar a la paret, per sobre de la pantalla de l’ordinador. “Ei, em donarà bones vibracions per començar el dia.” I fins i tot potser l’Univers em faria arribar una bona temporada de prosperitat, tranquil·litat, harmonia, bla, bla, bla.
Al cap de tres dies al meu pare, a punt de fer 88 anys, li va caure al cap una porta de garatge, va caure i es va trencar el fèmur. A dues hores hores i escaig de Barcelona, on visc jo. Gairebé dues setmanes a l’hospital i jo amunt i avall, intentant arribar a tot.
Continuo tenint la frase al davant, i me la vaig mirant. Em continua agradant. Potser té raó. L’operació va anar molt bé, ja són a casa i el pare ja es pot desplaçar amb uns caminadors, feliç de tornar a la seva rutina.
El millor ja ha arribat.
pura serena 